Data Hora Descripció
1 de gener del 2017   Inici any del 40 aniversari Implementació nou logo CEEB

Inici campanya “Jo soc CEEB” Entorn digital
Des de l'1 de febrer fins al 30 de juny del 2017   Concurs Graffiti La Mar Bella
CEM La Mar Bella.
9 de febrer del 2017 19 h Presentació Ajuts Josep Sardà
Centre Cívic Bon Pastor
Des del 3 d'abril fins al 15 de maig del 2017   Inici exposició “40 anys CEEB”
Metro Barcelona (Diagonal)
14 de maig del 2017 17:30h Concert banda Municipal Nou Barris
Sta. Maria del Mar.
15 de maig de 2017   Final exposició “40 anys CEEB”
24 de maig del 2017 9 h Jornada reflexió Model CEEB
Palau Generalitat.
Juny del 2017 20 h Sopar cloenda temporada. Aniversari
CEM La Mar Bella.
28 d'octubre del 2017 9 h Jornada esportiva celebració aniversari
CEM La Mar Bella.
Pendent   Recepció Ajuntament escoles de la ciutat
Ajuntament Barcelona.
Desembre del 2017   Final campanya “Jo soc CEEB”. Penjada pancarta definitiva
CEM La Mar Bella.

La campanya "Jo sóc CEEB" vol recollir adhesions de totes les persones, independentment de la seva edat o condició, que en el decurs de la seva vida ha tingut alguna relació amb el CEEB. És una de les accions específiques amb motiu del 40 aniversari del CEEB. Al final de l'any 2017, crearem un gran espai a casa nostra, el CEM La Mar Bella, on quedaran exposats per sempre els noms (i les fotografies, si ho heu volgut) de totes les persones que ens han fet arribar la seva adhesió. El nostre repte és arribar a les 100.000 adhesions!! Comptem amb tu !!


Estació 1: Som el CEEB

  • 13tndZF

40 anys d'història donen per molt! Experiències viscudes com a col·lectiu a partir de l'empenta dels fundadors, superant els obstacles de l'època, fins a les realitats del dia a dia, que fan possible el camí recorregut. El CEEB neix en un moment de gran complexitat política i social. Després de la mort del dictador, com intentant sortir d'un llarg i fosc túnel, un ampli grup d'escoles de la ciutat de Barcelona decideixen assumir elles directament, contra opinions i pressions, la gestió de l'esport escolar de la ciutat. Joan Durà va ser l'encarregat de capitanejar aquest projecte que, després de superar esculls i desfer interrogants, va acabar quallant i essent una referència de model esportiu a tot el país. El 22 de setembre de 1977 neix l'Institut Català del Esport Escolar (ICEE). 56 escoles donen aquest primer pas amb el manament exprés de considerar l'esport una eina educativa. L'ICEE acabarà esdevenint el que avui coneixem com a CEEB l'any 81

En els darrers compassos del franquisme, l'esport escolar era concebut més com un instrument propagandístic per a moltes escoles i pel mateix sistema. Un llenguatge que avui ens resulta sorprenent i llunyà, i un model de presentació basat en la competició, sense considerar altres valors propis de l'activitat esportiva.

La premsa esportiva del moment té dubtes sobre el futur CEEB.

Com la premsa ens veia:
 El deporte Escolar será un caos (474 KB)
 El deporte escolar rechaza todo intento paternalista (532 KB)
 Cap vincul no lliga Durà amb el Movimiento (798 KB)
 L'ICEE ocupa el lloc de les federacions (672 KB)

El camí inicial estava farcit d'obstacles de tota mena: des de l'estat central, capficat en imposar el seu model, a la mateixa administració del país, amb dubtes i altres prioritats del moment, passant per la mateixa indefinició del model final, que obria els interrogants a la celebració de tota mena d'activitats.

Obstacles a superar
 Litigi per demanar àrbitres amb la Federació de Patinatge(2,42 Mb)
 Indefinició. Proposta estels(381 Kb)
 Posicionament polític i social de pais(508 Kb)
 L'antic règim i la seva lluita per perpetuar-se. Llei general de l'educació física i l'esport(8Mb)
 La distància amb la pròpia administració del país(2,69 Mb)
 La distància amb la pròpia administració del país (2) (511 Kb)

Com a culminació de la feina feta des de l'Institut Català de l'Esport Escolar a partir de l'any 1.977, finalment, al 1.981 es constituïa el Consell de l'Esport Escolar de Barcelona de manera definitiva. Els estatuts fundacionals ens expliquen quina era la seva filosofia i els seus objectius.

 Estatuts

Thumbnail 1 Thumbnail 2 Thumbnail 3 Thumbnail 4 Thumbnail 5 Thumbnail 6 Thumbnail 7 Thumbnail 8 Thumbnail 9

Estació 2: En Constant Evolució

  • 13tndZF

Des de la seva fundació, el CEEB ha tingut sempre l'aval d'un ampli sector de l'entorn educatiu i esportiu de la ciutat. Des de les 56 escoles que es van constituir com a col·lectiu i van fundar el que avui coneixem com a CEEB, fins a les 527 entitats que avui formen l'assemblea.

El creixement durant aquests 40 anys ha estat progressiu i, en bona mesura, uniforme a tota la ciutat. Això dota al Consell de l'Esport Escolar de Barcelona d'una de les seves principals característiques i virtuts: la transversalitat. Escoles de tots els districtes i barris de Barcelona, amb famílies de tots els nivells econòmics i socials. Persones, en definitiva, preocupades per la formació a través de l'esport i en la transmissió de valors.

Avui, la gran família del CEEB, amb més de 42.000 practicants, abraça a tota la ciutat!!

Estació 3: Érem i Som

  • 13tndZF

Molt han canviat les coses en aquests darrers 40 anys en l’àmbit esportiu base. I no parlem en aquest cas de l’aspecte organitzatiu i estructural. Fem referència a les condicions en les quals els nens, nenes i joves practiquen l’esport. Res té a veure el dia d’avui amb la realitat de fa 40 anys. La tecnologia, el coneixement general, les mateixes condicions físiques individuals, . . . Tot plegat afavoreix per què els practicants, avui, ho siguin en millors condicions que fa quatre dècades. I aquí us presentem alguns exemples dels molts que podríem trobar:

1.- Superfícies de joc:

- ABANS: Les històriques pistes poliesportives de rajola, presents a la majoria d’escoles. Tradicionalment, aquesta ha estat la superfície més utilitzada en la majoria d'espais de joc a les escoles. Superfície dura i freda, que s'instal·lava a través de grans peces i que obligava a generar desnivells per permetre l'evacuació de l'aigua:

- Superfície extremadament dura, que no permetia l’amortiment davant de l'acció de joc. A més, requeria un bon manteniment, poques vegades correcte, per a evitar relliscar per ella, etc.

- Era, i en bastants casos encara és, una superfície que compartien diferents disciplines esportives tradicionals: futbol sala, bàsquet, handbol, volei i fins i tot hoquei patins o patinatge. Especialment els porters de futbol sala i handbol poden explicar la seva duresa.

- ARA: Aparició de la gespa artificial: L'evolució de la gespa artificial ha estat un dels fenòmens més significatius en la pràctica esportiva dels darrers 10 anys. Avui, la gespa artificial presenta ja una extraordinària similitud amb la gespa natural, afegint-hi els avantatges de manteniment i ús:

· Fibres principals de monofilament de gran suavitat i de diversos tons de color verd, amb tractament contra l'acció dels rajos UV. Amb forma còncava i amb nervi central que li permeten recuperar ràpidament la posició recta davant el trepitjat. I fibres secundàries sintètiques de monofilament arrissades amb diferents tons, molt denses, imitant el substrat natural i a més mantenen les fibres principals en posició vertical actuant com a suport, amb més protecció i confort.

2.- Calçat:

- ABANS: Les sabatilles d'atletisme de la dècada dels 70 ja havien viscut una primera gran transformació. Incorporaven la sola gruixuda, amb un intent de desenvolupar el concepte de l'amortiment. Tot i això, el seu pes i la poca adaptabilitat al peu, les feien encara rígides. A partir d'aquesta època es va incrementar el drop (diferència d'alçada entre la mitja sola anterior i taló).

- ARA: La tecnologia ha entrat de ple també en el calçat esportiu. Des de sabatilles amb microprocessadors de 20 megahertzs i 5.000.000 de càlculs/s per afavorir l'impacte i les lesions, a productes personalitzats de gran lleugeresa.

Durant els darrers anys s'ha fet popular el concepte de pronador, neutre o supinador, per adaptar millor el producte no només anatòmicament, sinó també a nivell de característiques motrius. La gran revolució ha estat la capacitat de personalització, l'especialització absoluta per pràctica esportiva, la lleugeresa dels materials i, això també, la poca durabilitat d'aquests.

3.- Equipacions:

- ABANS: Equipacions fetes amb materials poc transpirables: licres i altres fibres sintètiques. També, sovint, s'utilitzava material més natural (percentatges de cotó), poc evolucionat, que les feia pesades i poc adaptades a la pluja i al vent. Estèticament, les samarretes eren amples i poc ergonòmiques.

-ARA: Les equipacions esportives en general, i les de l'atletisme en particular, han viscut un gran avenç en les últimes temporades. Materials "intel·ligents", que fins i tot poden arribar a regular la temperatura (fils de carboni, . . .). Estèticament, són molt més ajustades al cos (fit), el que permet millorar el rendiment, i reduir friccions. Resistència, en definitiva.

Estació 4: Grans Eixos

  • 13tndZF

Els grans eixos permanents de treball dins del CEEB són al voltant de l’”Esport Inclusiu”, l’”Esport Mixta” i l’”Esport de Qualitat”. Des de fa molts anys, el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona ha desenvolupat diferents reglaments i plans de treball que així ho testimonies, i que avui són referent epr a moltes organitzacions i entitats en aquests àmbits:

  “Esport Inclusiu”(574 Kb): Un exemple clar és: Reglament de Minibàsquet, en l’apartat “Normativa Específica Adaptada”, la primera que es va redactar en aquest sentit arreu.

  “Esport de Qualitat”(1,80 Mb): Un altre exemple del treball de qualitat que realitza l’entitat és el programa de treball en valors i desenvolupament del Comitè Ètic, l’any 2015.

Estació 5: Activitats Esportives

  • 13tndZF

El CEEB treballa totes les seves activitats esportives (38 disciplines diferents), a través dels diferents formats (competicions d'equip, individuals, Trobades, Formacions, Jornades de Tast . . .). A les activitats competitives s'aplica un model de classificació paral·lel, propiciant un treball socialitzador i en valors, i vetllant per la corresponsabilitat educativa de totes les persones implicades.

Entenem que l'esport per ell mateix, no transmet valors, si no és mitjançant la voluntat que així sigui i comptant amb un programa que en defineixi els seus continguts.

Consulta el sistema paral·lel de classificació esportiva:

 Model paral·lel (2 MB)

Accés al banc d'imatges del CEEB:

Estació 6: Sempre hi hem estat

Aquest capítol de l'exposició no té documentació complementària.

Estació 7: Neix el CEEB

Aquest capítol de l'exposició no té documentació complementària.

Estació 8: Els nostres valors

  • 13tndZF

El Consell s’ha dotat de determinats valors que han de servir per impregnar tant el dia a dia dels seus integrants com tots els projectes i activitats que desenvolupa. Uns valors de característiques finalistes; és a dir, són, per se, un objectiu a assolir, no només una manera de fer rutinària.

A través de diferents arxius audiovisuals us presentem exemples de com desenvolupem o treballem aquests valors.

  • Entusiasme:

  • Humanisme:

  • Innovació:

  • Responsabilitat:

  • Socialització:

     (729 Kb)
  • Compromís:

Estació 9: Som una pila de gent

  • 13tndZF

Moltes vegades ens definim com una gran família. Nosaltres hem volgut deixar constància de quins són els integrants d’aquesta família. Tots parts indispensables i fonamentals perquè, finalment els nens, nenes i joves puguin gaudir del millor dels entorns, en les millors condicions, pel seu creixement a través de l’esport:

Mares, pares i tutors.
Treballadors.
Administracions Públiques.
Treballadors.
Comitès.
Tutors de Joc.
Voluntaris.
Patrocinadors.
Escoles.
Clubs i entitats esportives.
Mitjans de Comunicació.
Proveïdors.
Institucions.
AMPES
Districtes.
Consells Esportius.
Nens, nenes i joves.
Entrenadors
Fundacions.
Universitats.
Col·legis Professionals.

Estació 10: Cap a on anem

Salutació del president, Jaume Mora

El president del Consell de l'Esport Escolar de Barcelona, Jaume Mora, clou l'exposició amb una declaració d'intencions de l'entitat de cara als pròxims anys. Us convidem que l'escolteu i, perquè no, si ho considereu, us la feu també vostra. La "gran família" del CEEB no ha de parar d'ampliar-se amb l'objectiu d'ajudar als nostres nens, nenes i adolescents a fer-se persones i poder empènyer plegats per crear un món millor!!!